Dia a dia d'una mare, castellera, administrativa d'1 CAP, dona...

Dilluns el toni va anar a la feina amb cotxe, treballa a l'escola emili vallès, a costat de l'estadi atlètic, el pere vives, el milà, l'infinit... (És per situar-vos, la gent d'igualada sempre es lia amb el nom de les escoles, no sé si passa a tot arreu, però aquí sí...). Va aparcar el cotxe com sempre davant de la cuina, total, un dia rutinari com qualsevol altre... El problema va ser quan va plegar i tornava a casa al posar l'intermitent, q de cop anava el doble d'accelerat que de normal, innocent d'ell, va pensar, s'ha fos la bombeta, quan arribi a casa ho miro i la canvio... Però a l'arribar... Sorpresa!!! Ens havien robat toooot el pilot dret de darrere! (va tornar a la feina a veure si de casualitat estava al terra de l'aparcament i res...) Hi ha gent a qui li haurien de tallar les mans! Per què ens el van robar? Perquè se'ls havia fet malvé a ells? Perquè a ells també els hi havien robat??? No ho sé, potser som nosaltres els ximplets...

Ahir em venia de gust cuinar, encara que sembli estrany, a casa nostra no ho fem gaire, amb un tall a la planxa i una amanideta ens està perfecte! Però de tant en tant alguna cosa fem... El toni no té problemes, al ser cuiner, quan s'hi posa, en un pim pam et fa la recepta que sigui i sempre li queda bé, jo sempre tinc feines i treballs, per això trio receptes nivell fàcil i a vegades tot i així ja en faig de les meves... Fa uns anys, vam descobrir el llibre de la mireia carbó, la cuina que no amoïna! I des d'aquell moment que em declaro fan incondicional seva, té tres llibres i els hem comprat tots! Si els fullegeu, ho entendreu, són receptes de quedar bé, relativament fàcils (algunes més que d'altres), i d'ingredients normals i corrents ... Si mai heu de comprar algun llibre de cuina, tingueu aquesta autora en compte! Per cert, vaig fer mil fulls de porro i xampinyons, boníssim (modèstia a part...)!!! Us deixo unes fotos amb el llibre d'on l'he tret, la...

És tant complicat saber quan és necessari portar el nen o nena al metge per un constipat... Sempre penses, no sé si realment l'he de portar o estic fent de mare novata i neuròtica... Et diuen, si té febre o li costa respirar, porta-la, el tema febre és senzill de detectar, li poses el termòmetre, i en té o no en té, punt. Però el tema respirar, ja és molt més relatiu... Veus que li costa respirar perquè està plena de mocs, té tos i estornuda i de tant en tant vomita mocs, però si aquests mocs són al nas, no hi ha més, anar fent rentats amb sèrum i deixar passar els dies, però si són als pulmons, has de "córrer" cap al metge... Total... Quin dilema, si la portes i és de nas penses, que pardilla que sóc... I si no la portes i és de pulmons, penses, nena! Que no ho veies q la tenies de portar abans! (I et sents fresca i mala mare) Que és complicat el món dels pares novatos... I quina sort tenir un servei de pediatria eficient i pacient que entri per seguretat social (q p...

Ahir va néixer el fill de la shakira i el piqué i què? Simplement pel fet de ser coneguts, sembla que tothom pugui opinar i dir-hi la seva, ja s'ho faran!! Parlo d'ells dos perquè estan fins a la sopa i la gent per les xarxes els fot molta canya, si passés amb algú no conegut, opinaria igual... Segur que ells com la majoria han fet les coses de la manera que han cregut millor per ells i el fill. Que ha nascut tal dia per ser part programat? Ells sabran els motius, el nostre també va ser programat per motius d'agenda i no per això som pitjors pares, al contrari, el vam programar perquè la criatura pogués estar més ben atesa, potser ells també, cadascú sap els seus motius... També es critica que sigui cessària, potser ho van triar ells o potser és per motius mèdics, sigui quin sigui el motiu, és totalment respectable, no per néixer per cessària se l'estimaran menys. Que hi hagi un cirurgià plàstic a la cessària perquè quedi la menor cicatriu possible? Jo si em guany...

Al descampat de darrere de casa sempre és distret de mirar, el q semblen 4 herbes plenes de deixalles q la gent marrana hi tira, també està ple de gats, n'hi ha de tots colors i mides i la majoria de bona vida, ja que cada dia al vespre hi van dues iaietes amb els gossos a donar de menjar els gats (plogui, nevi, faci fred o calor, no fallen mai!), no sé q els hi donen, però porten varietat de menú i tot! És bastant entretingut buscar-los, qui té peixos, s'empana mirant la peixera, qui llegeix el llibre de les ombres de grey (o alguna cosa semblant, però si no és exacte, ja m'heu entès) s'entreté com pot, qui té una làmpada de lava, se la mira, a mi m'agrada "jugar" a buscar gats! He fet una foto per compartir i animar-vos a veure quants en trobeu!

És tant cert que jutgem per l'aspecte les coses, el menjar no n'és l'excepció... Us deixo idees i maneres diferents i originals de presentar menjars! Bons no sé si són, però tenen bona pinta o fan gràcia! Apa, bon dissabte plujós, demà ha de fer sol o com a mínim no ploure que són els tres tombs!

La copa menstrual és de les coses més útils i pràctiques que et fan la vida una mica millor i la regla una mica menys pesada... Com veieu a la foto, té forma de copa i serveix com a substitut dels tampons i compreses. Al ser de silicona, es doblega per introduir-la i un cop col·locada, s'obre de manera que la sang es va quedant recollida a dins la copa i cada x hores (jo la buido al matí i vespre), vas al lavabo te la treus, la buides, la neteges i sant tornem-hi i quan ja t'ha marxat la regla, aigua i sabó i si vols la bulls 3 minuts per esteralitzar-la i au, fins a la propera! Avui és d'aquelles entrades que per desgràcia, molts homes i encara pitjor, alguna dona, s'escandalitzaran. No pel fet que parli de coses rares, sinó que parli d'una cosa tant natural com és la regla... Que per cert, no sé perquè tant escàndol i tabú, al cap i a la fi si no fos per ella, cap de nosaltres seríem aquí... Sí, la vostra mare també la té o tenia... Doncs vaig al tema... Aix...

Em fa molta ràbia fer faltes d'ortografia, tot i que n'evito fer, en faig i trobo que és com una falta de respecte a la llengua... Una cosa, és escriure ràpid per whatsapp o xats i no posar accents, però si s'ha de publicar o escriure una cosa, per favor! Fixem-nos-hi! Si no ho fem nosaltres qui ho farà? També em fa gràcia, la gent que marxa a fora a aprendre una altre llengua i fa tantes faltes en català que costa de llegir i tot, no seria millor primer aprendre'n una, la teva, i després ja dedicar-se a les altres?? Una cosa que acostumo a fer malament (a part de les esses, em costen molt) és el riure... Molts cops quan ric per escrit ho faig en castellà, jajaja, jejeje, jijiji, jojojo i jujuju quan en català és hahaha, hehehe, hihihi, hohoho i huhuhu. Per tant un cop escrit això procuraré a partir d'ara, riure sempre en català! Us animo a fer-ho també!! Per cert, els que el vostre nom porta accent i al "feisbuc" no li heu posat, sapigueu que ho p...

Fa uns dies, una amiga em va explicar una història d'uns coneguts seus, q em va impactar molt... No sé... M'ha agafat així... Em volta tant pel cap, que la vull explicar... Ja ho se q no em va ni em ve, ni n'he de fotre res... Però tot i així, no poso noms ni res (tampoc els sé)... He de dir que no conec de qui parlo, per tant no sé si hi ha part de distorsió o no... Doncs es tracta d'una família, pare, mare i un nen o nena de 5 mesos, un mes que la nausica que el dia de nadal, va anar a sopar a casa de la mare d'ell o d'ella, per tant, l'àvia de la criatura, fins aquí tot normal... El nadó es va quedar adormit i la iaia, molt amablement els va dir als pares que ja que el nen dormia, els el deixés i ja el passarien a buscar l'endemà i això van fer... Fins aquí tot normal... L'endemà quan es van llevar, el van anar a buscar a casa de l'àvia tal com havien quedat... Van trucar a la porta i ningú els obria, només es sentia a l'interior ...

L'altre dia per les notícies, escoltava que un percentatge molt alt d'empreses, abans de contractar a algú, el rastregen per les xarxes socials i molts arran de publicacions al facebook, fa que els descartin per la feina, arran d'això em pregunto... Què hi publica la gent per ser descartats? No saben fer ús de la privacitat per gent no coneguda? Des del moment que algú publica alguna cosa, és q es pot saber, per tant si algú els pregunta, ho respondran, no? En fi... Jo, com a bona aficionada a les xarxes socials, les defensaré en el sentit que cadascú quan obre un compte, ha de ser prou conscient que el que es publiqui pot arribar molt lluny, sobretot si tens twitter amb el compte obert a tothom i fas servir haixtags... A partir d'aquí cadascú és lliure de fer el que vulgui amb el seu compte.... Em fan molta gràcia els antifacebook, sobretot quan et diuen que ells no se'n faran mai de la vida perquè la gent penja fotos teves... Deu ser allò de "ojos que no ...

Avui va de lactància materna i treball... Com a mare treballadora, em toquen hores de lactància, una diària fins que la nausica faci 9 mesos (el 7 de juny). El mes d'octubre, la generalitat va decidir que tots els funcionaris seus, se'ls ampliés fins a l'any del nen o nena l'hora de lactància... Jo, il·lusa de mi vaig pensar... No sóc funcionària, però com que el meu sou depèn de la generalitat i me'l retallen (que no arriba a mileurista) com als funcionaris, posant-nos tots al mateix sac, per les coses bones, també ens tindran en compte... I no... Resulta que només els servim per pagar els plats trencats... Si no comptem per una cosa, no comptem per l'altre no? En fi, una gota més al got... El dia q vessi...

Fa un any i gairebé dos mesos que tinc aquesta roba tancada a l'armari però tant sols falta una setmana per reactivar-se! Ens veiem dimecres 16 a les 19:00 a Cal Tabola! VAAA! Amb ganes!!!!

M'agraden molt els jocs de mòbil o ordinador, el vici em dura poc per un normal, però el q ara us presentaré, ja fa dies q hi jugo... És el Palabraz, aquest joc el vaig descobrir a través del Pep i l'Alba a les sobretaules dels dinars de Moixiganguers (ja no sé que és la festa post dinar...) i ara quan ja el començava a deixar de banda, he descobert q hi ha ça versió catalana del joc! És el Paraulez (van traduir el nom i es van quedar tant amples....)! Es tracta de trobar paraules enllaçant lletres (lògica aplastant) del taulell, hi ha diferents versions, a mi m'agrada l'idealista, es tracta de trobar la paraula més llarga de la graella amb el menor temps possible, hi ha joc constant les 24 hores del dia, per tant no has d'esperar que ningú tiri, de dolent, dir que hi ha paraules normals que no les reconeix i en canvi n'hi ha de raríssimes... En fi, proveu-lo! Us animo a descarregar-lo, ja que deu ser molt nou pq som molt pocs usuaris (més fàcil de guany...

Avui la Nausica fa 4 mesos!! Tot i els mil problemes que vaig tenir al principi, han sigut uns mesos fantàstics, durs, però allò que diuen els espanyols que "sarna con gusto no pica" és cert, tot i que suposo que l'oxitocina també hi ajuda (diuen que aquestes hormones se n'encarreguen de fer-te oblidar els mals i els problemes relacionats en l'embaràs i el part)... Sí, ho sé, fa 4 mesos q estic apollardada... I bé, eh! Quan tingueu un petitó o petitona per casa, em donareu la raó! Apa, ja n'hi ha prou que sortim a passejar una estoneta!

La Nausica dilluns farà quatre mesos i encara cada nit es desperta cada dues o tres hores (a vegades 1) per mamar i a diferència de dia q ho fa amb un pim pam de nit s'hi està com a mínim mitja hora cada vegada i clar, alguna cosa he de fer a aquestes estones... Doncs aquesta nit passada he estat xafardejant blogs i de moment amb aquesta entrada ja supero la durabilitat de molts d'aquests, ja que només tenien una entrada... Per cert, avui és un dels dies més especials de l'any, per mi la millor tarda-nit, juntament amb la revetlla de sant joan!

Jo mai faig propòsits per any nou, simplement quan em passa una cosa pel cap i se'm posa entre cella i cella remoc cel i terra fins a aconseguir-la, i aquest cop ha estat un blog... potser que duri tant poc com els propòsits q la gent es fa per any nou o no... ja veurem el temps que em dura la fal•lera... Avui és un dia especial per mi, fa un any van començar dues coses que ens han canviat la vida al toni (el meu company) i a mi, fa un any vam fer una prova d'embaràs que va sortir positiva i fa un any que vam anar a la doctora de capçalera pel toni que li va demanar fer vàries proves i amb el resultat d'aquestes li acabarien dies més tard diagnosticant un càncer de còlon... Dues coses ben contradictòries, podem dir que durant aquest any hem viscut les millors i pitjors coses que una persona o parella pot viure, però és el ball que ens ha tocar ballar i hem intentat ballar-lo tant bé com hem pogut o sabut... A...