fora bolquers!

Divendres passat la nausica quan es va llevar, va decidir que ja no volia portar més bolquers, nosaltres li volíem treure aviat, però en vista que ho havia decidit ella, vam respectar la seva opció i vam estrenar calcetes!

 Divendres va ser tot una mica caòtic... tots els pipís van anar a fora, i com ella em deia: no paixa res... la magnitud de la tragèdia es va resumir amb 5 o 6 pantalons, 5 o 6 calcetes, un mitjó i una sabata

 Per dormir li vam posar bolquer en vista de l'èxit de durant el dia...

 El dissabte, li vam anar posant durant el matí a la gibrelleta i algun va encertar, a la tarda els va anar encertant menys un que es va escapar, va ser bastant més esperançador que divendres...

 Diumenge els va encertar tots a dins! quin crack de nena!! (hihihihi amor de mare....)

 En vista del domini que ha agafat en 3 o 4 dies, ahir ens vam atrevir a fer la migdiada sense bolquer i a la nit també! per tant, podem dir, que la nausica ja no porta bolquer!!! això no vol dir q algun dia o nit algun se li pugui escapar! i és que qui no recorda de petit alguna vegada que se'ns ha escapat el pipí!?

 Durant aquests dies també ha aprés que el llacet, la kitty o la minnie van a sota del melic, i ho ha pillat la mar de bé, de moment no s'ha posat cap cop les calcetes del revés...

 Ben bé que cada nen, quan se sent preparat per fer les coses, les fa... sempre que vol pujar a algun lloc i no pot, em diu: mama xuda! i jo sempre li responc, si no pots sola, senyal que encara no estàs preparada per pujar-hi. Ella ho va intentant, fins que arriba el dia de glòria i aconsegueix pujar-hi! i és quan diu: mira mama!!! i jo li responc, veus? ara has pogut perquè ja estàs preparada per pujar-hi!! ella contenta d'haver-ho aconseguit pels seus propis medis i jo amb una baba tant gran q he de vigilar de no relliscar...



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El català correcte, passa'l!

Imatge
Em fa molta ràbia fer faltes d'ortografia, tot i que n'evito fer, en faig i trobo que és com una falta de respecte a la llengua... Una cosa, és escriure ràpid per whatsapp o xats i no posar accents, però si s'ha de publicar o escriure una cosa, per favor! Fixem-nos-hi! Si no ho fem nosaltres qui ho farà? També em fa gràcia, la gent que marxa a fora a aprendre una altre llengua i fa tantes faltes en català que costa de llegir i tot, no seria millor primer aprendre'n una, la teva, i després ja dedicar-se a les altres?? Una cosa que acostumo a fer malament (a part de les esses, em costen molt) és el riure... Molts cops quan ric per escrit ho faig en castellà, jajaja, jejeje, jijiji, jojojo i jujuju quan en català és hahaha, hehehe, hihihi, hohoho i huhuhu. Per tant un cop escrit això procuraré a partir d'ara, riure sempre en català! Us animo a fer-ho també!! Per cert, els que el vostre nom porta accent i al "feisbuc" no li heu posat, sapigueu que ho p...
Més informació

A preguntes estúpides.... Respostes estúpides....

Imatge
Tothom , del primer a l'últim, tendeix a fer preguntes estúpides, jo la primera eh, aquí no es salva ningú... El motiu? doncs ni idea.... perquè sempre s'han fet i tendim a repetir el què veiem? no ho sé... A mi m'encanta respondre les preguntes aquestes de manera irònica i quedant-me tant ample... depèn de qui pot pensar: quina tia més borde.... tot i que quan vull ho puc arribar a ser i molt, en el fons, crec q (si no em provoquen) no ho sóc, q més aviat és postureig i vergonya (sí, sóc molt vergonyosa amb la gent que no hi tinc molta confiança)...  Total, que us heu plantejat mai quines preguntes estúpides feu? i heu provat el gustarro que dona contestar-les amb una resposta tant estúpida com és la pregunta? és com una teràpia, proveu-ho! (sempre i quan qui et faci la pregunta hi tinguis la confiança suficient, per poder respondre estúpidament i no s'ho prengui malament) et quedes la mar d'ample.... I recordeu, les respostes estúpides no són bordes, són ...
Més informació

Avui fa un any

Imatge
Jo mai faig propòsits per any nou, simplement quan em passa una cosa pel cap i se'm posa entre cella i cella remoc cel i terra fins a aconseguir-la, i aquest cop ha estat un blog... potser que duri tant poc com els propòsits q la gent es fa per any nou o no... ja veurem el temps que em dura la fal•lera... Avui és un dia especial per mi, fa un any van començar dues coses que ens han canviat la vida al toni (el meu company) i a mi, fa un any vam fer una prova d'embaràs que va sortir positiva i fa un any que vam anar a la doctora de capçalera pel toni que li va demanar fer vàries proves i amb el resultat d'aquestes li acabarien dies més tard diagnosticant un càncer de còlon... Dues coses ben contradictòries, podem dir que durant aquest any hem viscut les millors i pitjors coses que una persona o parella pot viure, però és el ball que ens ha tocar ballar i hem intentat ballar-lo tant bé com hem pogut o sabut... A...
Més informació