Històries d'usuaris 1 (segur que n'hi haurà més)

Ara que ja he tornat a la feina... No tinc temps de res!! Ho sé... Tinc el blog abandonat... Però us vull explicar una conversa d'avui amb un usuari...

Aquest matí ha vingut un avi d'uns 80 anys a agafar hora per la seva dona, que es trobava molt constipada, he mirat l'agenda de la seva doctora i no em sortien hores fins dimecres de la setmana que ve, en vista que eren molt enllà, li he comentat que per la seva doctora em sortien per dins d'una setmana, però que podia venir a urgències en qualsevol moment que l'atendria el metge de giàrdia. Fins aquí tot normal... Però sabei què m'ha contestat???? "No, no, dame para el miércoles de la semana que viene, que a urgencias no quedrà venir i está muy mayor para pegarla y obligarla a venir..." Què vol dir amb això? Era broma??? O que quan era jove la picava??? I si és així, que li deia? Que era pel seu bé???? M'he quedat tant sorpresa que no he sabut com reaccionar, ni què contestar, però l'home se'l veia tant tranquil... Hi ha coses que no m'entren al cap...

La foto d'avui és de la millor família del món! La meva!!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El català correcte, passa'l!

Imatge
Em fa molta ràbia fer faltes d'ortografia, tot i que n'evito fer, en faig i trobo que és com una falta de respecte a la llengua... Una cosa, és escriure ràpid per whatsapp o xats i no posar accents, però si s'ha de publicar o escriure una cosa, per favor! Fixem-nos-hi! Si no ho fem nosaltres qui ho farà? També em fa gràcia, la gent que marxa a fora a aprendre una altre llengua i fa tantes faltes en català que costa de llegir i tot, no seria millor primer aprendre'n una, la teva, i després ja dedicar-se a les altres?? Una cosa que acostumo a fer malament (a part de les esses, em costen molt) és el riure... Molts cops quan ric per escrit ho faig en castellà, jajaja, jejeje, jijiji, jojojo i jujuju quan en català és hahaha, hehehe, hihihi, hohoho i huhuhu. Per tant un cop escrit això procuraré a partir d'ara, riure sempre en català! Us animo a fer-ho també!! Per cert, els que el vostre nom porta accent i al "feisbuc" no li heu posat, sapigueu que ho p...
Més informació

A preguntes estúpides.... Respostes estúpides....

Imatge
Tothom , del primer a l'últim, tendeix a fer preguntes estúpides, jo la primera eh, aquí no es salva ningú... El motiu? doncs ni idea.... perquè sempre s'han fet i tendim a repetir el què veiem? no ho sé... A mi m'encanta respondre les preguntes aquestes de manera irònica i quedant-me tant ample... depèn de qui pot pensar: quina tia més borde.... tot i que quan vull ho puc arribar a ser i molt, en el fons, crec q (si no em provoquen) no ho sóc, q més aviat és postureig i vergonya (sí, sóc molt vergonyosa amb la gent que no hi tinc molta confiança)...  Total, que us heu plantejat mai quines preguntes estúpides feu? i heu provat el gustarro que dona contestar-les amb una resposta tant estúpida com és la pregunta? és com una teràpia, proveu-ho! (sempre i quan qui et faci la pregunta hi tinguis la confiança suficient, per poder respondre estúpidament i no s'ho prengui malament) et quedes la mar d'ample.... I recordeu, les respostes estúpides no són bordes, són ...
Més informació

Avui fa un any

Imatge
Jo mai faig propòsits per any nou, simplement quan em passa una cosa pel cap i se'm posa entre cella i cella remoc cel i terra fins a aconseguir-la, i aquest cop ha estat un blog... potser que duri tant poc com els propòsits q la gent es fa per any nou o no... ja veurem el temps que em dura la fal•lera... Avui és un dia especial per mi, fa un any van començar dues coses que ens han canviat la vida al toni (el meu company) i a mi, fa un any vam fer una prova d'embaràs que va sortir positiva i fa un any que vam anar a la doctora de capçalera pel toni que li va demanar fer vàries proves i amb el resultat d'aquestes li acabarien dies més tard diagnosticant un càncer de còlon... Dues coses ben contradictòries, podem dir que durant aquest any hem viscut les millors i pitjors coses que una persona o parella pot viure, però és el ball que ens ha tocar ballar i hem intentat ballar-lo tant bé com hem pogut o sabut... A...
Més informació